Salvador Puig, Director General del DARP, va presentar l’aplicació del programa sectorial agrari del nou govern català. Va analitzar el sector gironí i en va destacar la seva dependència exterior en cereal, i va exposar els eixos bàsics del programa agrari del nou govern: millorar l’eficiència de l’Administració Agrària, millorar la competitivitat del sector i la sostenibilitat del territori agrari per oferir millors expectatives als joves pagesos i garantir el relleu generacional agrari.

L’Agrupació d’Antics Alumnes de Bell lloc del Pla (Girona) ha organitzat les VI jornades d’empresa agrària a les comarques de Girona. En aquesta sisena edició Salvador Puig, Director General de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries del DARP, va parlar sobre l’”Aplicació a les comarques de Girona del programa de govern en matèria agrària i agroalimentària”

En primer lloc Puig va fer una anàlisi de l’agricultura de les comarques gironines. En va destacar el seu paper capdavanter en els sectors de fruita, llet i ramaderia intensiva gràcies al paper que han jugat les cooperatives, Semega i la iniciativa privada respectivament. Va destacar que el 80% de la Producció Final Agrària de Girona es deriva de la ramaderia intensiva, és a dir, del pinso i per tant té una dependència exterior en cereal. Per pal•liar-ho cal millorar els transports i el sistema d’estocs, s’evitarien així problemes com el que es viu actualment per l’escassetat de cereal i la pujada del seu preu.

Després va exposar els eixos bàsics del programa de govern. Per impulsar la competitivitat i la qualitat del sector agroalimentari va apuntar les mesures d’ecocondicionalitat, la orientació al consumidor de les produccions i la millora del lligam entre productors i transformadors agroalimentaris. En aquest punt va destacar la fusió de cooperatives prevista en el Pla de Modernització, i va avançar la creació de la Cooperativa Lletera de Girona.

També va anunciar que el govern està treballant per tal d’acompanyar amb recusos les seves intencions polítiques. Es preveu per a l’estiu l’aprovació del pressupost 2004, amb la intenció que s’apliquin mesures concretes durant el segon trimestre d’enguany.

Un altre eix bàsic és l’equilibri territorial i la sostenibilitat, punt en què va afirmar que “de pagesos no se’n poden perdre més”. Va anunciar la classificació dels espais d’interès agrari per donar estabilitat a la base territorial de les explotacions, i la creació del Contracte Territorial d’Explotació. Amb aquest CTE es vincularan els ajuts a les explotacions, “ajuts que estan plenament justificats” i així cal explicar-ho als ciutadans, i cal trobar les fórmules necessàries per evitar que “en cada reunió de la OMC els pagesos europeus hi perdem pèl”.

Pel que fa a l’aplicació de la PAC va manifestar la ferma intenció del govern català per què es regionalitzi la seva aplicació, a diferència del que es vol a la resta d’Espanya. Es treballarà per tal de simplificar la burocràcia tant com permeti la PAC, però va fer èmfasi en que hi ha papers “empipadors però útils”, com les quotes lleteres, que han permès fer política i intervenir sobre el tipus d’explotació que es vol fomentar (joves, prioritàries,…etc.). En canvi “hem de matar els papers absurds” i “descriminalitzar el sector agrari per contrarestar el bombardeig d’opinió des de la societat urbana”.

Segons Puig, el DARP vol esdevenir una administració de serveis, que millori la gestió d’ajuts, que ajudi a fer la traçabilitat i que millori la transferència de tecnologia. En aquest aspecte va reivindicar el paper de l’antic Servei d’Extensió Agrària i va anunciar la creació del Servei d’Assessorament i Gestió Agrària per tal d’ajudar a les explotacions a avançar en la percepció empresarial de l’activitat agrària.

En la mateixa línia va anunciar la incorporació de les competències d’afers exteriors a l’Oficina de Taules Sectorials per tal de permetre-li jugar un paper de connexió amb Europa i salvar les dificultats que es deriven del fet que Catalunya no pot ser-hi present directament al no tenir estat propi. Així les taules sectorials milloraran la concertació i permetran el contrast de les idees del govern català amb el sector en els dos sentits i anticipar les tendències de l’Administració de Brussel•les i els seus efectes a Catalunya.

Pel que respecta a la qüestió de l’aigua, Puig va dir que “hem de regar tan bé com sapiguem i poguem”. I per això el govern treballa en la viabilitat dels nous regadius ajustant la restitució de la inversió a l’administració a la rendibilitat real que es pugui aconseguir. Va anunciar també la dotació de 30 milions d’€ anuals per estalviar aigua mitjançant la modernització de regadius.

Finalment Puig va anunciar la creació de l’Observatori de l’Empresa Familiar Agrària per tal d’ajudar a consolidar el seu model: fer-la moderna, competitiva i diversificar-la.

En la mateixa línia es redactarà una nova llei d’arrendaments aprofitant les possibilitats que ofereix el Dret Civil Català. També es preveu crear un fons de terres i drets per permetre l’accés a noves terres de conreu als joves, assolir un dimensionat de les explotacions a escala competitiva i apropar els preus de la terra a la rendibilitat real del negoci agrari.

En el torn d’intervencions del públic es va manifestar el convenciment que els problemes de les empreses agràries a les comarques gironines són més polítics que tècnics, i es va demanar al govern que donés un missatge clar sobre si la seva prioritat eren els productors o els consumidors i sobre si el model que es vol per la pagesia catalana és el de pagès-jardiner o el de pagès-empresari.

Es van exposar també els dubtes que genera el contracte territorial d’explotació, ja que a França es van començar fa quatre anys i no han quallat. Es va incidir en la necessitat de dotar pressupost propi per tal de disposar de la mínima política agraria de nivell regional que permet la Pac en el seu redactat actual i en l’aparent contradicció que representa anunciar la simplificació de la burocràcia per un cantó i la creació del CTE i de totes les noves oficines i serveis que es volen posar en marxa.

Representants de les cooperatives fructícoles de Girona van agrair que es reconegués públicament el seu paper de referent en el sector, però van reclamar que es reconegui el seu esforç i se’ls ajudi en conseqüència.

Altres temes que provoquen neguit en el sector són la sortida de la subvenció de la quota lletera i la resolució de la convocatòria de Plans de Millora de l’any 2003, que ha estat endarrerida tres mesos més la setmana passada, amb el que els sol•licitants no sabran si rebran l’ajut fins a final de juny.

L’aigua també va centrar diverses intervencions en les que es va demanar aigua bona i barata i una posició més realista de l’Agència Catalana de l’Aigua pel que respecta a la concessió d’aigua depurada per a usos agrícoles.