JARC: Quina incomprensió la dels pagesos,… Oi conseller?

No sé com ens estem tornant la gent del poble. Qui pot pretendre anomenar catàstrofe al “petit” entrebanc que suposa quedar-se sense collita? Tot plegat només pot suposar que moltes famílies, i fins i tot pobles sencers, es quedaran sense els ingressos anuals previstos per a menjar i poder mantenir els seus fills. Al cap i a la fi, només parlem que la moral d’aquests votants, si ja era baixa, ara s’arrossega per terra.

Però no, la definició de “catàstrofe” s’ha d’aplicar a coses realment importants, com pot ser quedar-se sense “aigua amb gas” durant el dinar d’una recepció, o que el cuiner s’hagi proppassat amb la sal a la cuina. Això si que són veritables catàstrofes. No és veritat, senyor conseller?

Què en saben els pagesos de les coses de la conselleria! Vós que tant treballeu per als pagesets…. i que desagraïts que són.

Que no es recorden que els inaugureu el que convingui, que els heu ultracongelat els plans de millora, que no els pagueu els ajuts acordats, no teniu intenció de destinar més diners a pal•liar la sequera que els que arribin de fora (IBI, IRPF…), que els heu retallat les assegurances agràries, els ajuts als serveis sanitaris dels animals, que s’ha augmentat la paperassa per donar feina a tercers… perquè aquests diners s’han de destinar a les obres per adequar la casa dels pagesos, és a dir la delegació d’Agricultura de Lleida i a pensar en construir una seu de la conselleria a Lleida?

Jo us entenc. Els pagesets són uns desagraïts. Vós que feu tot el possible per tal que puguem deixar de ser pagesos i anar a treballar a les fàbriques que no es puguin instal•lar a les àrees metropolitanes, o a les presons que es distribuiran en aquells llocs on no hi ha ni tan sols un 1% de conflictivitat social de la que hi ha a les mitjanes i grans ciutats catalanes…. Per això, conseller, vull donar-vos les gràcies, perquè amb la vostra manera d’actuar ens ajudareu a abandonar els conreus i aquesta vida tan dura que és la de fer de pagès.