El sector té un pes molt important a Catalunya, ja que representa un 11% de la producció final agrària tot i no arribar al 6% de la superfície de conreu de Catalunya. Els conreus de pomeres, perers, presseguers i nectarines, i cirerers són els més importants a Catalunya, essent Lleida la principal zona productora de poma (amb un 85% de la producció de Catalunya), pera (amb un 91% de la producció de Catalunya) i de préssec i nectarina (amb un 34% de la producció de Catalunya) i essent Tarragona i Barcelona les principals zones productores de cirera (amb un 55% i 45% de la producció de Catalunya, respectivament). El pes econòmic del sector s’incrementa si considerem l’agroindústria de primera transformació que hi està relacionada (empreses que manipulen i emmagatzemen la fruita) que representen un 2,2% de les indústries agroalimentàries de Catalunya amb un volum de facturació de 1.600 milions de les antigues pessetes i ocupen a uns 4.180 treballadors , essent la indústria frigorífica de Lleida la més important de l’Estat espanyol .

A més, el sector fructícola és un dels primers generadors de mà d’obra assalariada, i en les explotacions fruiteres la mà d’obra representa entre un 30 i un 50% dels costos de producció. Aquests costos s’han vist incrementats des del 1995 al 2004 en un 30%, pel que fa a la mà d’obra fixa, i en un 38% pel que fa la mà d’obra eventual .

L’estancament dels preus percebuts sumat a l’increment de costos s’ha traduit en una disminució dràstica dels beneficis de les explotacions catalanes, molt difícils de suportar per l’empresa familiar agrària. Malgrat tot, el sector agrari ha fet un enorme esforç per adaptar-se a les exigències del mercat i a les normatives de seguretat alimentària, límit màxim de residus, normes de qualitat, etc.

Els esforços, però, han resultat en va davant la competència de països tercers i davant el poc recolzament que han rebut per part de l’administració. Segons dades de l’any 2001, si un productor català de fruita dolça rep de mitjana 175,80 €/ha d’ajut per realitzar producció integrada, un productor francès rep de mitjana 630 €/ha. També cal tenir present que des de l’any 2001 no hi ha hagut convocatòria de nous ajuts agroambientals per la producció integrada, per tant actualment hi ha 1.486 hectàrees de producció integrada que no reben cap tipus de recolzament.

Davant aquesta situació, Unió de Pagesos demana:

– Al Departament de Consum:

• Que vetlli per tal que la producció de baixa qualitat no arribi al mercat, intensificant la inspecció i control de la qualitat, etiquetatge i normalització als punts de venda. És necessari assegurar al consumidor tota la informació sobre l’origen i procés del producte que adquireix per tal que pugui també valorar el valor afegit (respecte pel medi ambient i seguretat alimentària) de consumir fruita del país. L’Administració s’ha d’implicar també per augmentar els controls a la fruita procedent de països tercers.

– Al Departament d’Agricultura:

• La convocatòria immediata de la Comissió de Gestió de Crisi per fer el seguiment de preus, recentment anunciada, integrada per tot el sector i per l’Administració, per tal d’analitzar la situació i aplicar mesures correctores urgents. Des de la Unió de Pagesos s’insta a tots els agents del sector (productors, distribuïdors i comerciants) a participar activament a la comissió, per tal de definir propostes de consens i garantir la seva aplicació.

Lleida, 11 de juliol de 2005