Unió de Pagesos està fent arribar als partits polítics amb representació les seves propostes de política agrària europea. El sindicat demana als partits que hi concorren a les eleccions del 7 de juny que facin arribar a la ciutadania el seu compromís amb un canvi de l’orientació de la política agrària de la UE dels darrers anys. El sindicat vol que la Política Agrària Comuna renovi el seu ideari i recuperi el seu sentit original: garantir la producció i el subministrament d’aliments a la ciutadania europea (més de 500 milions d’habitants) a preus raonables pel consumidor; que mantingui el nivell de suport als productors agraris per mantenir les garanties més elevades del món en sanitat, seguretat alimentàries i sostenibilitat; que contribueixi a un nivell de vida equitatiu a la pagesia i a la preservació del món rural. Unió de Pagesos considera només amb una PAC forta i dotada dels recursos suficients es pot fer viable un equilibri tan fràgil. Per fer-ho el sindicat proposa:

– Ajuts vinculats a la producció. Cal que doni suport real a la pagesia professional i de forma equitativa. El sindicat considera que caldrà no continuar en la línia de la desvinculació dels ajuts europeus de la producció, que hauran de deixar d’estar basats en referències històriques, per tal de donar suport a la pagesia real que treballa al territori.

– Distribució racional dels ajuts. Unió de Pagesos continua defensant un tipus de modulació progressiva i un establiment de sostres d’ajut de la PAC de 50.000 € màxim per explotació, amb un increment de 20.000 € per cada unitat de mà d’obra familiar o assalariada. L’última reforma manté el gran desequilibri en la distribució dels ajuts que històricament ha denunciat el sindicat: a l’Estat espanyol un 5,33% dels perceptors s’emporten el 56,56% dels ajuts directes.

– Mercats més regulats. Hauran d’introduir-se nous instruments de regulació dels mercats als sectors agrícoles i ramaders que ja els tenen a un nivell de sota mínims, i donar un nou impuls a la capacitat europea de generar reserves estratègiques alimentàries: un sentit ben diferent a la tendència ultraliberal de les darreres reformes de la PAC.

– Manteniment del finançament de la PAC. En aquesta propera legislatura del Parlament Europeu, s’haurà d’assolir el nou acord interinstitucional per a les perspectives financeres del 2014 al 2020 de la Política Agrària Comuna, sobre el qual, hores d’ara, no hi ha un acord dels caps d’Estat i de Govern per mantenir-ne els recursos. Unió de Pagesos vol que el finançament de la PAC es mantingui, almenys, al mateix nivell que en l’actualitat. El sindicat ha recordat que la PAC és l’única política econòmica exclusivament comunitària; el conjunt dels recursos comunitaris només suposen el 1% de la Renda Nacional Bruta (RNB) de la UE-27; la PAC actualment només suposa el 0,39% de la RNB i l’any 2013 ja només suposarà el 0,355%; la cooperació al desenvolupament de les Administracions públiques de la UE-27 actualment ja és més important que la pròpia PAC.

– Etiquetatge i regles comercials. Unió de Pagesos ja fa un temps que demana que els poders públics competents legislin per lluitar contra els abusos en els marges comercials i en la morositat en el cobrament dels nostres productes. Així mateix, la Comunitat Europea ha anat establint un conjunt de normes, requisits i obligacions (fitosanitàries, mediambientals, de benestar animal, …) a la producció agrària, els quals superen les exigències de la FAO i de la OMC, situant les exigències europees a la producció en els nivells més alts del món, no obstant, la informació sobre aquestes característiques no es coneguda de forma veraç i entenedora per part dels consumidors, com tampoc ho són els preus que paguen i la seva formació. Aquesta situació afecta negativament tant a la pagesia, com als consumidors, per això es proposa establir una legislació sobre el comerç i defensa dels drets dels consumidors que estableixi: un límit màxim de 30 dies per al cobrament dels productes, sense possibilitat d’allargament per pacte entre les parts; l’obligació d’incloure en l’etiqueta sota les exigències de quina regulació sobre producció (CE, FAO o OMC) d’aliments s’han produït; mesures que afavoreixin i facilitin la transparència del mercat, amb la regulació dels contractes, que ha d’establir l’obligatorietat d’una relació contractual en totes les transaccions comercials i aconseguir relacions equitatives entre productors i la resta d’operadors, i per altra banda, la traçabilitat dels preus, la transparència en els preus ha de contemplar un coneixement exacte de la formació del preu en cada graó de la cadena agroalimentària; una regulació dels marges comercials que propicien una millor participació del productor en el preu final del producte i un mecanisme de gestió de crisis quan es doni una situació de crisi de preus.

El sindicat també exigeix la dotació dels recursos humans adequats per exercir el control i la inspecció necessàries per fer respectar rigorosament la normativa en matèries d’etiquetatge, qualitat, comerç i defensa dels consumidors, així com un increment dels controls, inspeccions i sancions exemplars als que la incompleixin. En aquesta línia ja s’ha pronunciat recentment el Parlament Europeu en una resolució de 10 de març de 2009.

El sindicat també ha explicat que aquesta tasca no es pot dur a terme en solitari des de Catalunya, s’hauran de cercar els aliats i col•legues a l’Estat espanyol i a la resta d’Estats membres de la Unió Europea, ara ja a 27 i qui sap si a més de 30 en els propers anys, ja que de res ens serviria un ideari i propostes si no poden obtenir un ampli suport comunitari.