Des de sempre l’Empordà ha estat en boca de tots, als pinzells dels artistes,a les paraules dels poetes o les pàgines de la literatura. I és que des de sempre l’Empordà ha obert les portes a tothom.

Però ara, l’Empordà també és, i de manera reiterada, als diaris. Està de moda, però per un altre tipus de surrealisme, el de la falta de respecte cap a els que hi treballem. No hi ha dia que algun escriptor, tertulià o lector faci servir la paraula Empordà. Ningú se’n salva, polítics, ecologistes, pagesos, els que hi viuen…

Amb ñ’Empordà tothom s’hi atreveix. I en parlen com si aquest territori fos seu. Com si fos casa seva. Aquí la MAT, allà una carretera, ara desdoblem, més enllà el TGV, per aquí un Parc Natural, per enllà un Parc Agrari. En són conscients que per a fer tot això, han de trepitjar casa nostra?

I el principal problema és que entren sense trucar a la porta, sinó que l’esbotzen.

Això si, ens conviden a participar en diferents actes folklòrics com les Cartes del Paisatge de l’Empordà juntament amb altres entitats i empreses. Ens diuen que algunes explotacions tenen un gran impacte, ens pregunten com hem de millorar el paisatge. Nosaltres diem que si, que si que fem un gran impacte, però en positiu. Cada nucli agroramader genera un paisatge, de la mateixa manera que un píxel una fotografia. A més a més, es tracta d’un paisatge que canvia seguint el pas de les estacions i que la gent admira els caps de setmana. Un escenari que només passa pel manteniment del sector agropecuari que des de fa tant de temps hi està establert.

També ens han convidat a participar a l’Agenda 21 de l’Alt Empordà. Tot i que val a dir que hi anem amb cert grau de desconfiança, per allò de que “gat escaldat, de l’aigua freda fuig”. I és que a l’Agenda 21 del Baix Empordà es va aprovar que 50 Unitats Ramaderes serien el màxim de caps de les noves explotacions i això vol dir 50 vaques lleteres.

Si realment volem mantenir l’activitat agrícola i ramadera no podem esperar que una explotació visqui de munyir 50 vaques. I el principal problema arriba quan aquestes limitacions es traslladen als diferents Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, els coneguts POUM dels pobles empordanesos.

Parlem de moltes coses, i entre elles del risc de sequera, del d’inundacions, del risc d’incendis, del problema dels nitrats o les destrosses que fan dels porcs senglars. Responem que són problemes greus, però un problema major és que no se’ns escolti per posar-hi solucions, com ja fa anys que reclamem.

Si pugem el pantà dos metres, tindríem un 20% més d’aigua per Figueres i per als pagesos. Si ens deixessin netejar els recs, l’aigua correria millor. Si poguéssim desbrossar entre el març i novembre, tot estaria una mica més net. Nosaltres gestionem les dejeccions ramaderes com ens mana l’administració. Ho fan amb la mateixa rigorositat i vigilància les depuradores obsoletes? On aboquen els fangs? Si ens deixessin donar menjar als porcs senglars a muntanya, segurament no baixarien a menjar als nostres camps o a l’Estartit, com fa uns dies.

Els problemes es poden prevenir o solucionar. Nosaltres som dels primers, però els que manen solen ser dels segons.

Sigui com sigui, només us recordem que l’Empordà te portes i si us plau, truqueu, que us atendrem i escoltarem com sempre hem fet.