Diumenge passat el programa 30 minuts va retransmetre el reportatge “Es busca pastor”, que inicialment tenia l’objectiu de reflectir la situació del sector primari i de la figura del pastor vinculats a la iniciativa de l’Escola de Pastors, on la presencia de joves disposats a emprendre aquest ofici es presenta com a símptoma d’esperança per al seu relleu.

Estem desconcertats per la imatge negativa que s’ha reflectit al reportatge, quan l’objectiu – pensàvem- era mostrar a l’opinió pública el procés esperançador que l’escola ha iniciat al territori.

No podem entendre com després de 5 mesos de rodatge per les comarques del Pallars Sobirà i Jussà, per l’escola, amb infinitud d’hores gravades de tot tipus (classes de l’escola, entrevistes amb els alumnes, experiències in situ de venda directa, de pagesos convençuts, etc.) es reflectís, només, a través d’imatges un ofici absolutament en decadència on la mirada optimista es reduïa a petits casos i on el pes es va posar sobre la mateixa catifa desoladora que sempre s’associa al sector. Comentaris anecdòtics i fins i tot inoportuns durant el reportatge
no ajuden a normalitzar la imatge d’aquesta figura i creiem que embruten a aquells pastors i pagesos/-es que s’estimen l’ofici i que tenen una vida convencional. La situació de la pagesia és ben coneguda per tothom. La novetat, ara i aquí, és que s’està lluitant per lo contrari, que s’estan fent coses per a canviar-ho.

Sentim que hem perdut una oportunitat per a mostrar aquesta via de canvi que és l’escola i aquesta dosis d’esperança protagonitzada per gent jove que vol entrar a treballar al sector.

Existeix el relleu i necessita que l’ajudem a incorporar-se; facilitant l’accés a la terra, adaptant la normativa del Departament a un nou model que reclama una explotació de base familiar, de producció ecològica i que vol fer cicle tancat, i això actualment en el nostre sistema no hi té lloc o en té molt poc quan és realment una aposta de futur sostenible i necessària.

El reportatge era també una bona manera de mostrar la dificultat d’aquest ofici tradicional i de la necessitat de valorar-ho, dignificar-ho i potenciar-ho davant d’una societat cada cop més urbana que s’està oblidant d’aquesta realitat.

Pensem que la imatge resultant no respon a aquest esperit i torna a caure de nou en els tòpics que tothom sembla conèixer i que defineixen per enèsima vegada com se suposa que som la gent de muntanya. Tot i que òbviament les imatges mostren una de les realitats, n’hi ha d’altres també existents i presents que denoten canvi, l’opció del 30 minuts ha estat mostrar de nou un paisatge “típic” amb tots els seus “mal” tòpics.

Volem visibilitzar la feina que es realitza per donar a conèixer un món rural que vol ser viu i que encara alguns s’entesten en retratar a través d’una imatge de decadència perpètua. La pagesia i el pastoralisme és tradicional i també vol ser jove, recollint el coneixement tan valuós dels pastors tradicionals que actualment encara són en actiu. I això no és cap miratge, L’escola de Pagesia i Activitat Pastoral en la seva segona edició n’és un exemple de com molts joves volen optar per aquest via. És una opció dura i cal invertir esforços per redefinir moltes inèrcies, però hi ha persones amb il·lusió i ganes d’intentar-ho. Lamentem que aquesta realitat no hagi estat el fil conductor del reportatge.

Evidentment amb imatges com les de diumenge pocs joves es plantejaran de fer aquest ofici.