El nou servei de recollida de cadàvers, que ha entrat amb el 2.011, demostra que l’abaratiment del cost ha estat a canvi de rebaixar la qualitat del servei.

Des de fa anys, la recollida de cadàvers a les explotacions ha estat motiu de queixa: els ramaders volien un servei amb el mínim risc sanitari i que no fós abusiu en el cost.

Sanitàriament, tothom va fer un esforç: els ramaders millorant la bioseguretat de la recollida (maneig del contenidor, accessibilitat als camions, respectar la zona neta i la zona bruta…) i l’empresa que recull els cadàvers fent altres millores (camions sense pèrdues, control dels quilos recollits, etc.). Sempre hi ha coses a millorar, però es va fer un esforç per part de tots.

En quant a costos, hi havia una tendència a anar-se incrementant any rere any, a causa del mal repartiment de les ajudes estatals, ja que el cost del la recollida en sí s’havia mantingut estable, almenys a Catalunya. Semblava que el 2.011, amb un repartiment més just de les ajudes, s’aconseguia un bon servei a un bon preu.

Amb l’entrada del nou any, però, ha arribat la decepció: algunes zones de Catalunya han estat més de 10 dies sense recollida, i l’avís a través de la centraleta és totalment inoperatiu. Tan difícil és mantenir la qualitat a un preu just?