El Secretari General de COAG (Coordinadora de Organizaciones Agrarias y Ganaderas), Miguel Blanco, intervé aquesta tarda, a la seu del Parlament Europeu a Brussel•les en un seminari organitzat pel Grup Socialista i Demòcrata sobre “Seguretat Alimentària i volatilitat dels preus de les matèries primeres agrícoles”. El màxim responsable de l’organització agrària cridarà l’atenció sobre la gran contradicció europea en matèria agroalimentària: una major preocupació pel proveïment alimentari, la qual cosa implicaria considerar l’agricultura cada vegada més peça estratègica i, per contra, una important pèrdua del potencial productiu agrari amb la desaparició d’explotacions i agricultors a tota Europa. “Els agricultors europeus estem patint la famosa tisora de costos/preus des de fa temps, de manera que en els últims 10 anys l’índex de preus a la producció final agrària s’ha incrementat un 2%, mentre les despeses de producció ho han fet en un 20%”, ha comentat el Sr. Blanco. Les rendes agrícoles han experimentat durant aquest període una evolució desastrosa: El 2012, la renda agrícola ha estat un 61% inferior a la mitjana dels salaris a la UE-27.

Dins d’aquest complex escenari, les institucions europees han acordat una reforma de la PAC (Política Agrària Comuna) continuista. El 2003, la PAC va tenir una de les reformes més profundes de tota la seva història, amb canvis substancials sobre la base dels conceptes de desacoblament, modulació, condicionalitat, manca de regulació, liberalització comercial i disciplina financera. L’objectiu principal era adaptar l’agricultura europea a les negociacions de la Ronda de Doha de l’Organització Mundial de Comerç, actualment en punt mort. Els interessos de l’agricultura i els agricultors europeus van quedar relegats i com a conseqüència, durant aquests anys s’ha produït un debilitament (desmantellament en algunes regions i sectors) del sector agrari sense precedents. “La reforma de 2003 ha afavorit l’especulació financera amb matèries primeres agrícoles, brou de cultiu per a una perniciosa volatilitat dels preus. Mai s’havia produït una caiguda de les rendes agràries d’aquesta magnitud, mai s’havien perdut tantes ocupacions a l’agricultura i mai el diferencial entre els preus pagats pels agricultors per les matèries primes i els preus percebuts pels seus productes s’havia ampliat tant. La reforma de la PAC de 2003 ha suposat el major fracàs de la Política Agrària Europea”, ha emfatitzat el Secretari General de l’organització agrària.

Al capítol de solucions, s’assenyalarà que és imprescindible afrontar d’una vegada per sempre la governabilitat de la globalització. “L’agricultura i l’alimentació poden tenir un paper protagonista en aquesta evolució, com per exemple ho han tingut en el procés de construcció europea, en tractar-se dels productes més sensibles i ser un dret humà bàsic”. Mentre es desenvolupa el marc institucional que permeti aconseguir aquests objectius, des de JARC-COAG es proposarà aplicar el principi de sobirania alimentària a les relacions entre Estats o blocs econòmics. A nivell comunitari, es reclamarà a la Unió Europea que abandoni l’enfocament estratègic decidit el 2003 per a la seva política agrària, caracteritzat per la manca de regulació dels mercats, el desacoblament dels suports i la retallada de les ajudes als agricultors. “En altres qüestions, JARC-COAG ha rebutjat la nova PAC perquè es centra fonamentalment en la política d’ajudes, en detriment del desmantellament dels instruments de regulació dels mercats. Aquesta manca de regulació és molt greu perquè la major part dels ingressos dels agricultors vénen dels preus, i per tant, del mercat”. Així mateix, el màxim representant de l’organització agrària aprofundirà en les qüestions que encara queden per tancar respecte a la nova PAC. JARC-COAG recolza com a beneficiari prioritari el professional actiu que treballa directa i personalment a la seva explotació i genera ocupació, no als terratinents «absentistes”.