La política de la Unió Europea, dictada per les multinacionals i els grups d’influència, està deixant en una situació d’inviabilitat a gran part del sector primari europeu, però la situació és més dramàtica a les Balears, on els costos es veuen gravats per la insularitat i hi ha més poques possibilitats de comercialització. La ramaderia balear, en conjunt, es veu abocada a plegar veles davant els productes importats. Aquest és el cas, en especial, de les vaques de llet on s’ha passat de més de 800 explotacions a Mallorca en els anys 90 a menys de 25 ara.

La supressió de les quotes làcties que regulaven la producció ha provocat que determinades vaqueries europees han passat a produir més, coincidint amb una major oferta de llet extracomunitària, amb la qual cosa els preus de la llet, que ja eren molt baixos, s’han esfondrat encara més.

L’excés d’oferta a preus baixos ha incidit en un arraconament del productes lactis d’origen insular (llet i formatge), sense que en els darrers anys s’hagi treballat des de l’administració per redefinir la transformació de la producció làctia cap a nous productes amb més valor afegit o que, com a mínim, permetessin diversificar l’oferta (formatges de qualitat, iogurts, llet formatjada, llet fresca, llet ecològica…). Per tant el que tenim ara, que estava avisat des de fa anys, s’hagués pogut evitar si s’hagués actuat quan era hora.

Unió de Pagesos de Mallorca valora positivament l’acord signat entre la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, i la Federació Hotelera de Mallorca, així com totes les iniciatives que es puguin prendre per ajudar la difusió dels derivats lactis mallorquins entre la població de l’illa. Però si no es vol que aquestes mesures siguin com fer retxes dins l’aigua se n’haurà de fer un seguiment concret i publicar els resultats de la campanya per a poder-ne fer una avaluació precisa.

Unió de Pagesos de Mallorca dóna suport a l’elaboració d’un pla d’impuls a la producció làctia balear que treballi diversos temes: abaratiment de costos per a les explotacions insulars, diversificació productiva i impuls a la comercialització. D’altra banda creim que no podem deixar de banda els positius impactes territorials i paisatgístics d’unes ramaderies que proporcionen aliments frescs i de qualitat i que, a la vegada, gestionen part del territori. Aquestes aportacions s’haurien de valorar en el marca d’un Contracte Agrari d’Explotació en el qual l’administració impulsàs els aspectes de més interès socials i ambiental.