JARC-COAG considera que l’acord que s’ha aconseguit, durant la Conferència Sectorial d’Agricultura, per aplicar la reforma de la PAC a Espanya respon més al manteniment dels “xecs regionals” que als interessos dels agricultors professionals. Ministeri i Comunitats Autònomes han prioritzat el manteniment del “status quo”, consolidant les ajudes als “agricultors de sofà”, en detriment del model social i professional d’agricultura, generador d’ocupació i riquesa en el medi rural. En síntesi, s’ha canviat alguna cosa perquè poc canviï, en un reforma que mira més al passat que al futur.

Els grans perjudicats: agricultors actius, joves i productors històrics de fruites, hortalisses i vinya

1. Definició d’Agricultor Actiu: JARC-COAG considera insuficient el percentatge del 20% d’ingressos procedents de l’activitat agrària que recull la definició d’agricultor actiu, com a perceptor prioritari d’ajudes a l’hora de mesurar la seva professionalitat. Se segueix deixant la porta oberta als 300.000 perceptors, no professionals, que cobren ajudes PAC (un terç del total). A més, aquesta situació llastra la competitivitat dels nostres professionals enfront dels de països de la UE, cas de França o Alemanya, on només reben ajudes els veritables professionals (entorn de 350.000, enfront de 900.000 perceptors a Espanya) i la mitjana de PAC per explotació és un 69% més elevada, (20.000 euros per beneficiari a França enfront de 5.000 a Espanya).

2. Joves professionals. El nou model d’ajudes desacoblades sobre la base de les referències històriques pretén consolidar l’esquema de percepció d’ajudes PAC dels últims anys, mantenint imports equivalents per als actuals beneficiaris del règim de pagament únic i tancant la porta als agricultors joves que no hagin percebut ajudes en els últims anys. Aquest plantejament, situa en inferioritat als agricultors joves, marginant-los i impedint-los treballar en igualtat de condicions, dificultant el vital relleu generacional.

3. Productors històrics de fruites, hortalisses i vinya. Milers d’agricultors professionals de fruites, hortalisses i vinya es quedaran sense accés a les ajudes PAC. JARC-COAG sempre ha defensat davant el MAGRAMA que aquells agricultors actius professionals que van conrear vinya, fruites i hortalisses en 2013, sense rebre cap tipus de suport, tinguin dret a integrar-se en el nou règim de pagament bàsic, legitimats de la mateixa forma que la resta d’agricultors actius, evitant així actuacions discriminatòries contràries a la reglamentació comunitària.

Ajudes Acoblades. L’acord aconseguit es queda en el 12,08% del pressupost total de pagaments directes, però des d’aquesta organització es reitera la necessitat que s’elevi al 15% permès per la UE, per millorar l’escassa assignació per determinats sectors incorporats o que han quedat exclosos. Es veu amb preocupació que els ajuts acoblats no repercuteixin en els productors més afectats pel nou model, com els del vaquí intensiu, donat que el sistema s’està lligat bàsicament a superfícies. Consideren bàsic garantir un model adequat per Catalunya que no desequilibri més, econòmicament, les explotacions dels professionals del camp. I també és fonamental el suport a sectors en risc d’abandonament, amb problemes de rendibilitat o situats en zones amb dificultats específiques.

Fons Desenvolupament Rural. En l’acord aprovat, l’aportació estatal es redueix del 50% al 30%, deixant la resta en mans de l’administració regional. A Catalunya s’ha aconseguit un increment de 34,5 milions d’euros, donat que s’augmentarà un 10,8% l’aportació de fons europeus per al nou Programa de Desenvolupament Rural.

En aquest capítol JARC-COAG mostra la seva preocupació per la pèrdua de fons europeus que s’ha viscut fins ara. El 2012 es van perdre 70 milions d’euros i, mancant conèixer les dades definitives, per al 2013 el Comissari Ciolos ja ha avisat a Arias Cañete que es podrien perdre fins i tot més. JARC-COAG considera irrenunciable el cofinançament dels fons de desenvolupament rural, vitals per a mesures estructurals per al sector com la incorporació de joves, modernització d’explotacions, mesures agroambientals, regadius o zones desfavorides. Seria una greu irresponsablitat política que en un context de crisi econòmica es perdessin ingressos nets de la UE per a un sector que genera desenvolupament econòmic i social als nostres pobles.