La sectorial d’oví d’ASAJA vol reiterar la posició mantinguda des de fa molts anys davant de l’administració en el sentit de que la ramaderia extensiva es l’eina més eficaç per minimitzar els efectes dels incendis forestals al contribuir amb la pastura al control del sotabosc i dels marges que son els elements que contribueixen a l’expansió del foc. En la campanya 2003/ 2004, que no vam estar afectats ni per les gelades ni per la sequera, la cabana catalana va disminuir en 300.000 caps d’oví. Aquesta campanya i les futures poden arribar a que aquest sector sigui testimonial en el nostre país degut al tancament d’explotacions i desaparició de les ovelles.

Els sistemes d’explotació han hagut de canviar degut a que als elevats costos de personal per dur a terme l’activitat de pastura, però aquest no es un camí sense retorn. Fa molts anys que demanem a l’administració que contribueixi a la instal•lació de sistemes que permetin un millor aprofitament de les pastures i que, alhora faciliti el control del material inflamable.

Quan constatem els esforços econòmics i de personal que l’Administració destina al apagament dels incendis, ens preguntem si una bona part dels mateixos no es tindrien que destinar a evitar-los. Cada vegada més els ramaders pleguen, els pagesos pleguen, els sistemes tradicionals son substituïts per altres tipus de ramaderia que no depenen de la terra i, mica en mica, al territori no se li dedica cap altra ús que no sia d’esbarjo d’aquells que si passegen. Si no canviem el sistema no hi serem a temps. S’ha trencat totalment l’equilibri. Tindrem que pagar en el futur a guardes que es dediquin durant 8 hores al dia, tan sols a controlar? Es en aquest sentit que l’administració pensa dedicar els seus recursos? No seria molt millor que els ramaders i agricultors que fins ara s’han dedicat a aquesta activitat poguessin continuar desenvolupant-la amb el suport de l’Administració? I, no ens contestin que rebem ajudes europees. Si fins ara han existit per compensar el que deixàvem de guanyar, a partir d’ara serviran per ajudar a plegar.

La ramaderia extensiva es, en l’entorn mediterrani, una necessitat social. Aquests dies un alcalde ha demanat als ramaders de la població que portin el bestiar a pasturar en aquells terrenys que son susceptibles de cremar. Aquest, ha entès que es una bona mesura. No tindrà imitadors? No ens serveixen més comissions d’estudi, més excuses de no que hi ha diners, o que no es pot. Quan un Govern te la voluntat política d’arreglar les coses, es fan. Els focs s’apaguen evitant que s’encenguin. Recordem que en terra cremada ningú sobreviu.