Les cooperatives agràries, reunides aquest matí en Assemblea General Ordinària a l’Espluga de Francolí, han aprovat la gestió duta a terme per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) durant el 2004 així com el pla d’actuació i la proposta pressupostària d’enguany. A l’acte, que ha comptat amb la presència del conseller de Treball i Indústria, Josep M. Rañé, i amb nombrosos responsables de l’entorn polític, sectorial i cooperatiu, també hi han assistit representants de bona part de les 270 cooperatives que hi ha al territori.

El president de la FCAC, Xavier Tubert, ha aprofitat l’acte per proposar al conseller Rañé la posada en marxa d’un Pla Estratègic del Sector Agroalimentari que s’emmarcaria en l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana subscrit pel Govern català, els sindicats i les organitzacions empresarials, i dotat amb 2.015 milions d’euros fins al 2007.

Així mateix, es demana al conseller la modificació de la Llei catalana de cooperatives (en els punts relatius a la responsabilitat del soci en cas de baixa i la transformació de la cooperativa en altres formes societàries) i que el Projecte de Llei de nova regulació del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya –CTESC- contempli la presència permanent de les cooperatives a l’executiva i que el grup tercer (a on s’inclouen les cooperatives) pugui actuar en igualtat de condicions amb la resta d’agents socials del CTESC.

§ Objectiu del Pla Estratègic del Sector Agroalimentari

Per a Xavier Tubert, el Pla Estratègic del Sector Agroalimentari ha de servir per al reforçament d’aquest sector com a motor econòmic de Catalunya, ja que segueix sent la millor forma de vehicular la producció del nostre país al temps que es garanteix l’equilibri territorial i la continuïtat de l’activitat.

La demanda de la FCAC s’ha dirigit al conseller de Treball en la mesura que és un dels artífexs de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Per la importància de la indústria agroalimentària es requereix que aquesta sol·licitud sigui atesa des d’un àmbit més ampli que el d’una Conselleria i que s’emmarqui en una plataforma de treball en què hi hagi, a més del Govern, la patronal, els sindicats, les organitzacions professionals i les cooperatives.

El sector ha posat de manifest reiteradament un esforç per créixer i consolidar-se en el mercat global. En aquest sentit i segons dades de la FCAC, en el marc de la línia g del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) a Catalunya estan aprovats un total de 767 projectes de modernització que tenen un cost global de 821 milions d’euros. Prop de la meitat dels projectes tenen com a finalitat la millora dels processos de transformació (45%), seguit (amb un 14%) dels que pretenen orientar la producció segons les tendències del mercat. Altres objectius són la millora de la comercialització (9%), les millores mediambientals (7%), l’increment de la qualitat (7%) i la innovació (4,2%).

Tot i aquestes dades, davant els nous reptes i els instruments que tindran els competidors, calen mecanismes adequats i aquests són els que s’han de definir a través del Pla Estratègic del Sector Agroalimentari català.

ARGUMENTARI DE LA FCAC PER UN PLA ESTRATÈGIC DEL SECTOR AGROALIMENTARI

La indústria agroalimentària és la principal activitat econòmica de Catalunya, concentrant el 22% de les vendes netes de tot l’Estat, tot i que s’ha desenvolupat bàsicament a partir d’iniciatives privades. La FCAC reclama un pla estratègic per definir el paper de les agroindústries i les pautes de producció d’acord amb la demanda del mercat, al mateix temps que s’estableix una acció directa, amb una visió àmplia i decidida de Govern.
Es tracta, per tant, d’adequar l’estratègia pública i privada en la preparació de les condiciones òptimes per competir las pròximes dècades.

La definició d’un pla estratègic és especialment necessària davant els perills que amenacen el sector:

– La reforma PAC pot suposar canvis importants en la base productiva a Catalunya, de forma especialment important en alguns sectors i amb les conseqüències que se’n derivarien per a la indústria agroalimentària i l’oferta de productes al mercat.

– La nova PAC també suposa una reducció progressiva de la partida pressupostària que Brussel·les destina al sector.

– L’ampliació de la Unió Europea ha implicat la incorporació de països amb costos molts més baixos de producció. En concret, Catalunya és de les regions comunitàries que resultaria més perjudicada de la UE-25, ja que, segons s’estima, podria deixar de rebre 4.400 milions d’euros.

– Territoris veïns ofereixen més facilitats d’inversió, amb percentatges de subvenció de fins al 45%, front l’escassetat d’ajudes a les iniciatives empresarials a Catalunya, fet que pot afavorir la deslocalització de l’agroindústria.

– Es produeix una obertura de mercats i a productes procedents de països tercers.

§ És necessari que Catalunya adopti una estratègia en la línia del que han fet altres països comunitaris de dimensió similar, com Dinamarca i Holanda, que han sabut adoptar mesures polítiques i econòmiques col·lectives eficients per comercialitzar, amb èxit, les seves produccions dins i fora del seu territori.

§ La viabilitat econòmica del sector només s’aconseguirà amb un bon posicionament als mercats, que només es podrà garantir a través de la rendibilitat empresarial.

§ Els Pactes de competitivitat disposen d’instruments que permeten incorporar noves iniciatives que es consideren estratègiques, que és el que la FCAC demana amb aquest pla.

L’Espluga de Francolí, 14 d’abril de 2004