La problemàtica de la gestió de les dejeccions ramaderes és avui sobre la taula de l’Administració, però també a casa de tots i cadascun dels ramaders catalans. Tot i que la correcta gestió d’aquests subproductes és una cosa que tots tenim prou assumida dins el sector, sembla ser que no hem sabut transmetre a la societat en general que volem fer les coses bé. Evidentment, sempre hi haurà una ovella negra, però en general, els pagesos i ramaders com a usuaris del territori, del qual vivim, som els primers interessats en mantenir-lo en condicions. I això sembla que sovint s’oblida.

El tractament d’aquesta qüestió a la sèrie de TV3 “Ventdelplà”, no ha fet més que posar el dit a la llaga. I no perquè no vulguem parlar-ne, com s’ha arribat a insinuar, sinó perquè pensem que el debat no es pot basar en la demagògia. Sabem que és ficció, però també sabem que l’endemà a moltes escoles de Catalunya es va parlar d’aquest tema, i també a molts bars i el que ens preocupa és que això no es faci amb rigor. Perquè “criminalitzar” una actitud no costa gens.

Precisament el dimecres, es publicava en un altre mitjà de comunicació un reportatge sota el titular “Ventdelplà, però de veritat” en el qual es feia referència a que la presència de nitrats a les aigües de boca impedia als veïns de La Bisbal consumir aigua de l’aixeta. Concretament és deia: “La Bisbal d’Empordà i Forallac no beuen ni cuinen amb aigua de l’aixeta a causa de la contaminació per nitrats, provocada per l’abocament o la gestió inadequada de purins”.

Sense voler defugir la part de responsabilitat que hi pugui tenir el sector, volem deixar clar que just uns dies abans, el 2 de maig, en una conversa amb la Sra. Pia Bosch, delegada del govern a Girona, ens reconeixia que els estudis realitzats a la Bisbal d’Empordà els havien dut a descobrir que bona part de la contaminació que patia el municipi tenia el seu origen en les pèrdues del sistema de clavegueram, és a dir, en dejeccions, però no animals sinó humanes. O és que algú pensa que les dejeccions humanes no porten nitrats?

No és bo banalitzar el debat, perquè l’únic que fem és malbaratar l’esforç de tants i tants pagesos i ramaders que tenen el seu pla de gestió de les dejeccions ramaderes correctament desenvolupat i que l’apliquen amb rigor, malgrat molts d’ells tot just ara s’hagin començat a validar per l’administració després de dos anys de paralització.

Algú pot assegurar que quan una persona no procedent del sector vegi una cuba de purí treballant, o una cuba extraient aigua d’algun riu, canal o bassa no tendirà a malpensar?

PERE RUBIROLA, President de JARC a Girona