JARC denuncia la manca de solidaritat del sector olivarer espanyol

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) ha fet pública la seva proposta d’aplicació de la Reforma de l’OCM de l’oli d’oliva a Espanya i s’ha posicionat per a que l’ajut s’apliqui amb un 95 % de desacoplament. A més també va presentar, que el repartiment entre Comunitats Autònomes del 5 % de pressupost restant, corresponents al pagament acoplat per hectàrea conreada, es faci segons el percentatge de superfície conreada d’olivera respecte la total cultivada de la CCAA.

Tot en conjunt, deix clar que és una proposta a favor d’Andalusia i en contra de la resta de Comunitats Autònomes, ja que, l’ajut mig que es generarà per explotació amb un 95 % de l’ajut desacoplat com proposa el MAPA serà de 432,07 euros/ha de mitjana a Espanya, però amb grans diferències a nivell de Comunitat Autònoma i de província. Així l’ajut mig serà de 765 euros/ha a Jaén, de 253,1 euros/ha a Tarragona, de 206,59 euros/ha a Lleida (descontat ja l’any de les gelades) o de només 144,63 euros/ha a Extremadura. Són ajuts mitjos perquè a cada productor de cada província se li farà el seu càlcul segons la seva producció i la seva superfície.

El 5 % d’ajut acoplat, tot i que segons els càlculs del Ministeri podrien ser 103 milions d’euros per Espanya i 6 milions d’euros per Catalunya no dóna per massa. Si ho repartim linealment a Catalunya dóna per uns 50 euros, del tot insuficients per poder equilibrar l’ajuda entre regions.

L’opinió de JARC al document és clara; és un vergonya que consolida unes ajudes per hectàrea al productor de Catalunya de quasi una quarta part de les que cobrarà un productor de Jaén i de quasi la meitat de la mitjana espanyola.

Els productors de baixos rendiments ja es van veure retallats els seus ingressos a causa de la penalització de l’ajut que ha sofert l’Estat Espanyol en un 14 % la collita 1998, en un 28 % la collita 2000, en un 51 % la collita 2001, en un 21 % la collita 2002 i en un altre 51 la collita 2003. Tot per una sobreproducció que no van generar i a més a més, amb l’agreujant que ara no se’ls hi reconeix la seva situació de baixos rendiments en el nou sistema d’ajut.

Quan en altres sectors de l’economia es parla de la solidaritat entre regions, ha quedat demostrat que no és el mateix rebre que donar, i quan a Andalusia li ha tocat compartir l’ajuda per equilibrar-la una mica a nivell de l’Estat espanyol això no ha estat així: És més han pressionat molt fort pregonant que no volien cedir ni una pesseta i ho han aconseguit. Esperem que les negociacions dels propers dies serveixin perquè Catalunya pugui tenir més pressupost acoplat, necessari per equiparar una mica més l’ajuda amb la mitjana de l’Estat. I és que podem afirmar que si surt endavant aquesta proposta és una veritable vergonya pel productor català.

Lleida, 1 de desmbre de 2004